Catalina F. Isern i Fiol

página personal

Entrevistas la autora

Inform-Art - Revista de arte y cultura - Junio 1985 - Montse Riera

-¿Hace tiempo que escribes?

Hace muchísimo. Empecé siendo niña, escribiendo en publicaciones locales. Escribir para mi es algo tan vital como el alimentarse y siempre ha sido una posibilidad abierta a mí, el hecho de publicar este primer trabajo es un experimento que abordo sin preparación académica, y con desconocimiento de las técnicas de oficio.

-¿Escribes siempre en catalán?

Si casi siempre. Desde un principio decidí apuntarme en el camino de esta mi lengua en un intento de ser leída, de llegar a un público, hacer que el catalán no sea una lengua minoritaria consumible por grupos determinados.

-¿Qué temas tratas normalmente?

Cualquier tema acerca de la persona. Temas reales de este mundo. Intento reflejar la realidad de un mundo cotidiano, un mundo de cada día, este que es de todos-as y que no es de nadie.

-¿Por qué no nos hablas un poco de este tu primer libro?

Este libro está compuesto por 24 poemas, en su mayoría cortos divididos en cuatro apartados bien diferenciados, encabezados cada uno con citas de autores como Marta Pesarrodona, Miquel Martí i Pol, Angels Pomés i Carles Ribas. Habla del amor de una separación, de una pérdida física y psíquica, habla de la soledad, de la nostalgia que ella conlleva, de ese vacio, pero también de una Esperanza, al preguntarme - ¿y la felicidad cuando llegará’? I les Flors quan naixeran?. Estos poemas reflejan unos momentos de mi vida, con palabras sencillas intento crear unos recuerdos, unas vivencias y unas esperanzas dándoles forma mediante la escritura. Me adentro en mi misma, en mis sentimientos y los manifiesto al exterior libremente y con toda mi fuerza.

-¿Qué es para ti el Arte?

Es una lucha abierta que brota en voces de deseos desesperadamente acercándose a las inquietudes de todas las personas.

-¿Crees que existe una literatura diferente entre hombres y mujeres?

Sí creo que es diferente.

Buscar lo femenino ha presentado batallas duras, es por lo que la mujer tiene mucho que gritar, que el hombre no podría gritarlas porque él no las ha vivido, no las vive es obvio. La realidad, las vivencias y experiencias captadas por un hombre o por una mujer tienen que ser forzosamente diferentes.

-¿Escribes poesía solamente?

No, prosa también.

-¿Qué proyectos tienes a corto y a largo plazo?

Sinceramente, escribir.

-Para terminar ya ¿Qué dirías?

Simplemente que seáis vosotros-as mismos-as ahora los-as que juzguéis, ahora toca al lector-a, pues él o ella, tiene una manera seguro, particular de mirar, de sentir o disentir un texto.


Radio Balear - Lina Pons - 1985

-I les flors quan naixeran? ¿Es el teu primer libre?

Si , es la meva primera obra.

-¿Es tot poesía?

Si, se compon de 25 pomes curts en catalá.

-Catalina Francesca Isern tan sols amb 21 anys a tengut la sort de publicar, i dig la sort perque molta de gent esta a darrera d’aquesta oportunitat, gens fácil. ¿Com es comenta, on publiques o escrius a part d’aquesta obra?

On tenc oportunitat sincerament, Revistes locals, d’ajuntaments, Revista d’assemblea de dones, Imfo-art revista de belles arts, revistes de col.legis, tot serveix per donar a coneixar la meva feina i veure cumplit el somni que qualsevol , veure publicat el que escriu.

-¿Desde quan escrius? ¿Quan va neixa això?

Desde els 12 anys, creg que ja vaig començar. Per jo es una necessitat vital tant com menja i beure, no puc evitar-ho.

-¿Es una necesitat? ¿Es un plaer? ¿Una forma de desaufegart’he a vegades?

Si, tens raò además de una necesitat es un plaer cla. Necesites desaufegart’he treure el que dus dintre i l’escriptura es el medi, un medi mes d’entre molts, per aconseguir-l’ho, després et venen moltes satisfaccions.

-¿Satisfeccions de quin tipús, a nivell personal? ¿Sempre que escrius, ho fas pensant que ho lletgiran els altres o básicament escrius per a tu?

Evidentment primer a nivell personal, escrig per jo, després ta manifestes a n’el mon exterior, i si una vegada tret, ademes agrada, la satisfacciò, el Fí, es doble alegrança.

-Així doncs na Catalina sa llançat a l’aventura d’escriure i a publicat aquest llibre, el seu primer llibre I les flors quan naixeran? Que podrem trobar a totes les llibreries supós, un llibre per cert preciós, que hem estat fuetjant i que sens dubte lletgirem.

Si, s’está distribuint a totes les llibreries de Mallorca, a Palma ja hi son, i s’está començant la distribuciò a la part forana. A Barcelona hi será de moment a 3 llibreries.

-El llibre es de C.F.Isern i Fiol i el títol com hem dit: I LES FLORS QUAN NAIXERAN? ¿Perque aquest títol?

Es un títol sugerent que així hem va surtir per expresar un crit d’esperança, un somnia un paissatge anyorat. Damanarn’hos ¿quan arribará? Aquesta felicitat tan dessitgada.

-Segons la presentaciò del llibre, a la solapa diu que aquest llibre es un recui dels poemes en catalá escrits entre l’any 1982 y 1984, on s’expresen tota una seria de reflexions damunt la separaciò amorosa i tots els seus voltants, solitut, melangia i esperanza. Que m’hos pots explicar d’aquest punt, perque xerrar d’amor, de solitut, de desenganys o separaciò amorosa?

Es un tema que a mi m’interesa molt, hem commou i que he fet moltes reflexions damunt tot això, damunt la separaciò fisica o psiquica, el desamor. M’afic totalment dins la solitut que deixa, dins aquest buit que deixa tan gros i mal de dur, nostalgia intentant trobar desesperadament una sortida per donar pas a totes les tristos que acumula dintre la persona, i poré torna a serca un dia la felicitat, tal com el títol sugereig ¿quan arribará?

-Quan tu escrius un poema, primer ho dus dins es cap, després l’escrius i una altra persona ta lletgeix. ¿tú creus que qui ta lletgeix i compren ¿es tan creatiu com tu o simplement pot captar la poesía tal cual sense mes? ¿creus que a d’estar el lector preparat o simplement es un observador?

Ell mateix crea quan lletgeig, es prou dificultós que el lector agafí exactament el que l’autor o autora volia expresar. De fet a mi ma pasta donar algun poema per la seva valoraciì lliterária i donarli un sentit totalment diferent a n’el que te per a mi, sobretot quan son poemas sugestius i una mica vanguardistes.

-I això ¿ T’agrada o t’ha molesta?

M’agrada perque aquí demostro que la poesía com molts d’altres manifestacions d’art té un punt sugestiu del que parlavem abans molt molt fort.

-C.f. Isern a presentat aquest llibre a un certamen lliterári ¿ pots explicarm’hos?

Si , va esser l’any pasat “Es Faç”, de Sineu, vaig quedar en segon lloc. Era casi el mateix que ara he publicat, quanqun canvi molt petit tal vegada.

-Hi-ha sempre sa part negativa o sa part práctica de s’historia de publicar llibres, perque com deia abans segurement hi haurá molta de gent jove amb ganes de publicar el que fa. ¿Qui paga aquest llibre?

La sort es trobar una Editorial que cregui amb tu, amb la teva feina, peró mentres tant això arriba porem publicar pagant ells mateixos la publicació, com he fet jo amb part amb aquesta obra, ja que he tengut ajudes pero no les suficients per a cubrir totes les despesses. O guanyar certamens amb publicaciò inclossa. La quesito es no quedar aturats, seguir endavant, lluitant i creant, sobretot.

-¿Tens previst seguir escriguent?

Això sempre.

-Aquest llibre ja ho vares presentar l’any 84, ¿qué has fet desde llevors?

He seguit escriguent molt, per jo aquest havia de surtir el primer, era un deuta amb jo mateixa. Ja faig feina amb un nou proyecta que ja tenc ben adelantat.

-Molta sort ta dessitgam Catalina Francisca Isern i Fiol. Aquest es un llibre que de veres el s’hi agradará. Esper els ollents participin i ho puguin lletgir, nosaltres ho recomenam. Gracies per estar aquí amb nosaltres Catalina.

Gracies a voltres sobretot, un plaer. Adeu.


CATARSIS, Revista literaria hispano-americana - 2007

C.F.Isern i Fiol, poeta desde pequeña, con varias publicaciones a sus espaldas, reconocimientos, luchadora y gran persona. Recien publicado su 6º trabajo- Repugnant Llunyania- incluido en el libro SOMBRA DE MIS PASOS, compartido con el escritor Manuel Molina Cortés. Un libro intenso, del que nadie puede escapar. Su lectura, en verdad no te deja imparcial, te conmueve, te afecta y hasta puede desestabilizarte a momentos. Cómo apunta M.M.Cortés, impacta, sorprende y por último comunica.

C.F.Isern, 43 años, mallorquina, en sus trabajos a menudo, constantemente diría yo, evoca EL AMOR,....................

-¿Qué es para ti el amor Cati?

Es cuando los estrógenos están ya más sosegados, y sin saber muy bien porque sigues con esa persona, la necesitas, creas esa complicidad, esa sensación que te hace fuerte el sentirte dos ante todo. Es cuándo pasa el vértigo del principio, el caos, la pasión, y queda esa ternura, ese compartir, eso tan poderoso que es precisamente eso de que hablamos EL AMOR, deseo, romanticismo, unión.

-¿Crees en el AMOR?

No sólo creo, sino que es él quien me mueve para todo. No creo en la pareja perfecta, aparentemente ideal. Creo en el amor puro, en el seguir adelante, compartiendo todo, porque realmente nos empecinamos en ello, porque luchamos por lo que queremos, no es cuestión de suerte.

-¿Cuál sería pues tu pilar, en el amor?

Ante todo Confianza, y romanticismo claro.

-¿Deduzco que eres una persona romántica?

Extremadamente, esto me causa problemas, pues demasiadas veces espero más de lo que pueden darme.

-¿Lo das todo por el amor?

Sí, me lanzo de cabeza, soy visceral en eso. Me puede, totalmente irracional, de vértigo.

-¿Y cuando llega el desamor?

Impacto, negación, pena, depresión, culpa, rabia, resignación y por último reconstrucción. Tremendo.

-¿Hijos?

No tengo, pero una parte de mi si quisiera, no biológicos, eso lo descarté hace mucho tiempo, no siento la necesidad esa de sangre de mi sangre, ya de jovencita optaba por la adopción. Ya llegará el momento si debe llegar. Otra parte de mi la descarta totalmente, es mi parte egoísta, cómoda, miedosa e insegura por tal responsabilidad.

-¿Tu próximo trabajo casi terminado, según indicas,365/89, escrito entre 1989 hasta ahora, porque tanto tiempo?

La creación es así de caprichosa, no se pueden forzar. Llega cuando llega. Además la revista Catarsis me ocupo mucho tiempo, y otras cositas que iba haciendo, pero no organizado, que no publique no significa que no trabaje. Este trabajo se quedó arrinconado todo este tiempo, hasta hace una año, algo así que decidí reemprenderlo.

-¿Puedes hablarnos de ello?

Será un poemario compuesto por 365 poemas cortos en su gran mayoría, en catalán. Poemas del día a día, sentimientos cotidianos, pensamientos, inquietudes, miedos.....

-¿Hablas en él, sobre el amor, también?

Por supuesto, sigue siendo mi gran tema. Un tema Universal, no?

-¿Y sobre tus maestros-as, cual es tu poeta preferido?

Difícil pregunta, tengo varios, pero intentare destilar por preferencias. Mi maestro de cabecera Luis Cernuda sin duda, mis poetas de sentimiento, pasión y admiración: Pizarnik, Plath, Stefan, Tsvietáieva, Storni, Wolf, Pessarrodona, Marçal i un largo etc...

Libro preferido –estación de infierno- de Etxevarria.
Marti i Pol, Loynaz, M.Bauça, L.Moll, Bermejo, Molina etc….

-¿Admiraciones?

Aquí no tengo duda, Manuel Molina Cortés, por ser como es, la primera persona que confió en mi, creyó en lo que hacia y me apoyo siempre y me apoya. Amigo incondicional, gran escritor y persona de una humanidad desbordante. Mi editor.

-¿Miedos?

Muchos, pero sobretodo la ignorancia de las personas.

-¿Que aborreces en una persona?

La superficialidad.

-¿Y admiras?

La sencillez y el sentido del humor.

-¿Te sientes diferente?

¿Diferente? De que, de quien, Nooooooooo, cómo cualquier mujer de mi edad, extremadamente tímida e insegura, con muchísimos miedos y cargas.

-¿Un defecto?

La cólera. Cuando me enfado, pero ya esta, no dura nada.

-¿Una virtud?

Generosa. Soy muy generosa y servicial.

-¿Luchadora?

Mucho.

-¿Qué le pides a tu pareja?

Que no me desatienda.

-¿Qué te gusta más que escribir?

Leer, y pasear por el campo, vivir el campo. Viajar.

-¿Te asusta la soledad?

Soy solitaria, no. Tengo gran vida interior, disfruto con la soledad. Es con ella con la que aprendemos a conocernos y a crecer. Aunque el vivir en compañía, no te garantiza, no sentir la soledad.

-¿Has despreciado la presentación de SOMBRAS, en el Lliceu de Barcelona, porque?

Y en Palma, y tertulias y otras cositas...............

Solo con mi primer libro hice varias presentaciones, lecturas, entrevistas, tertulias, etc.... con 21 años te sientes una Todo Todo.......................

Estas cosas ahora, (realmente siempre), me aterrorizan, solo de pensarlo me crea tal ansiedad que ni vale la pena hablarlo, me causa un desasosiego increíble. Siempre me ha gustado ir por los rincones y quiero seguir asi. La timidez me mata, ya lo dije antes.

-¿Nuevos proyectos?

Si, estoy trabajando en una antología, totalmente en castellano, por primera vez y estoy disfrutando con ello, será algo diferente, directo, pero esta aún muy atrasado.

-Bueno te damos nuestra enhorabuena por tu última publicación SOMBRA DE MIS PASOS. Y decirte que deseosos-as esperamos la pronta publicación del nuevo tema que anuncias 365/89, y sobre todo animarte en este nuevo proyecto que tanto te ocupa. Gracias Cati

Gracias a todo el equipo de Catarsis, por todos estos años, por esta quimera compartida, por tanta amistad y apoyo, por todo, gracias.


Poesía escrita para Onda Cero. Leida por Marisol Ramirez (periodista).
Sobre la violencia de genero.

Aqueix airet...
d'un divorc...
llibertat i alegria
Viva! la gloria ben vestida
batega i oscil.la a la fi dins la meva vida.

          Després d'aquesta fogatera
          callada i triste, en llençols muds
          ferint morir cotidià
          exhumes sang i plors
          ingràvid present,
          pur màrmol.

Aqueix airet...
d'un divorc...
llibertat i alegria
Viva! la gloria ben vestida
batega i oscil.la a la fi dins la meva vida.

          En ventr puntal ofegat
          morta la ferida obildada
          i els meus crits es perden
          dins el meu mon sord, i menteixen
          envenenads escorpins d'un naufragi
          fantasmes escapats,
          fas de la meva angustia el teu escud
          la teva victòria, el teu triumf,
          sexe miserable, vanidos
          amb vel funerari torbes els meus somnis,
          la meva llibertat, la meva vida
          caiguda per desgracia
          dins catarates color coure d'àcid,
          i petinés davant jo home!
          amb falsa i encantadora malla d'amor
          turbant la meva melodia confiada.

Aqueix airet...
adoraciò rendida
dins inerte jaç
refletxa oblicu i clandesti
al contemplar dolça morada
per tu! jeu vil enemig
etern, reposa idò la teva mort
i a la fi, la meva vida alivies
respira, bategue, oscil.la
llibertat i alegria.

          Aqueix airet...
          C.F.Isern